La ciutat de Carcaixent és, ens agrade o no, una ciutat. Tanmateix és menudeta, acollidora, tot el món ens coneguem encara que siga de vista, té esperit de poble. Però és una ciutat al cap i a la fi, no?

​

El municipi té un centre comercial que atrau centenars de valencians de les localitats veïnes, té una xifra de vint mil quatre-cents vint-i-quatre habitants (segons m’informa Wikipedia), però continua tenint una forta tradició llauradora arrelada en l’explotació de la taronja. Els seus habitants fem barret cada dos per tres als cantons i les senyores (abans de la quarantena) encara eixien al portal de les seues cases amb l’hamaca a prendre la fresqueta. Podem estar tots d’acord en el fet que tècnicament és una ciutat, però això és molt de poble.

​

Carcaixent experimenta un dels fenòmens més curiosos de la física quàntica, l’anomenada dualitat ona-partícula, aquesta teoria física estableix que les partícules poden exhibir comportaments típics d’ones en uns experiments mentre apareixen com a partícules compactes i localitzades en altres. I açò és justament el que passa al nostre poble, o a la nostra ciutat, no sé, a voltes es comporta d’una forma i d’altres d’una altra.

​

Però les singularitats no acaben ací, les ciutats presenten al seu torn una altra característica peculiar, la superposició quàntica, una ciutat és una i moltes a l’hora. M’explique, quan u viu a una ciutat sol freqüentar uns determinats llocs afins a ell, hi ha gent que el cap de setmana es pren alguna cosa al passeig, mentre una altra va al Dau al Set, hi ha gent que estiueja a San Blas, mentre una altra passa l’estiu al Pla, hi ha qui compra al mercat, i hi ha qui compra als supermercats. Hi ha, en definitiva, múltiples ciutats coexistint a la vegada i depenent de cada ciutadà, la ciutat és una o una altra.

​

Degut a açò les ciutats presenten un inconvenient que cada vegada s’accentua i s’agreuja més, el distanciament de les diferents classes socials. Cada estament social sovinteja una ciutat diferent, fins a tal punt que de vegades no es troben entre elles, augmenta la incomprensió, disminueix l’empatia cap al proïsme i en conseqüència augmenta la desigualtat social i l’odi entre classes.

​

Però, ¿us imagineu un lloc on tot el món té els mateixos privilegis? ¿Us imagineu un lloc on la gent es reuneix sense importar la classe social a la qual pertany, sense importar la seua religió o independentment de la seua ideologia política? ¿Us imagineu un lloc on conviuen tots junts, i hi ha diàleg i debat? Imagine all the people sharing all the world, living for today and living life in peace, com diria John Lennon.

​

Si heu imaginat un lloc físic, heu errat, existeix un lloc així a Carcaixent però és virtual. El lema de Facebook: «Connecting people» és ben cert a Carcaixent, i és que aquesta xarxa social ha unit baix el paraigua d’un grup a més de set mil habitants de Carcaixent d’allò més divers.

​

CARCAIXENT, EL POBLE OPINA!!!, així, tal qual, amb majúscules i amb tres signes d’exclamació al final, reflectint que la gent opina, però cridant. Perquè hi ha debat però aquest no sempre és sufocat, tampoc anava a ser idíl·lic tot.

​

Antigament la gent es reunia a la plaça del poble, convivíem més i era més fàcil entendre’ns entre nosaltres perquè érem pocs. Carcaixent és ara una ciutat, però continuem sent un poble, sols que ara ens reunim al grup de Facebook en compte de a la plaça, ens hem modernitzat.

​

Debatem, opinem i ens fem d’escoltar al lloc que és la nostra llar, el nostre poble, la nostra ciutat, i això ja és un avanç que ens fa estar un pas més a prop del món ideal del cantant de The Beatles, jo com ell sóc un somiador, but I’m not the only one.