Tanmateix, aquest sector històric de la localitat ha sofrit les dures conseqüències climatològiques de les nombroses borrasques que hi ha sacsejat el mediterrani. La borrasca Glòria ha sigut la més recent que ha arribat a les terres de Carcaixent i que avui en dia segueixen plantejant-se plans de millora per als afectats de la localitat. L'Associació Valenciana d'Agricultors assenyala que els vents d'aquesta borrasca superaven els 100 km/h i que tiraren el 80% dels cítrics de les parcel·les de la Ribera Alta. No sols això, aquesta associació estima que la borrasca Gloria ha causat unes pèrdues econòmiques superiors als 62,6 milions d'euros en el sector. La repercussió d'aquesta ha sigut de tal calibre, que el Comité de Gestió de Cítrics (CGC) l'ha descrit com «la tempesta perfecta» que ha arrasat amb tots els cítrics.

 

Per altra banda, la precarització s'ha convertit en la quintaessencia dels llauradors que treballen en el camp laboral. La Unió de Llauradors de la Comunitat Valenciana recorda que la renda dels agricultors es troba un 27% per sota del Salari Mínim Interprofessional. El salari mitjà varia entre treballadors fixos i eventuals. En el cas dels treballadors fixos, la mitjana salarial és, segons apunta El Portal Estadístic de la Generalitat Valenciana, 53,38 euros al dia. Per altra banda, la mitja salarial dels treballadors eventuals se situa en 63,69 euros diaris. Malgrat que aquestes xifres de la Generalitat Valenciana semblen molt esperançadores, la realitat és que l'economia submergida predomina dintre del panorama valencià. Jesús Villar, secretari general de la Federació Agroalimentària, explica en una entrevista realitzada a l'ABC, que l'economia submergida en el camp espanyol arriba al 90% en algunes províncies i apunta que la Comunitat Valenciana és la que presenta majors xifres.

 

El Servei Públic de Treball Estatal (SEPE) destaca que l'estacionalitat segueix sent una de les principals característiques del sector, encara que aquesta tendència va en decreixement. No obstant això, aquest percentatge ocupa quasi el 20% dels treballadors en el sector de l'agricultura, segons apunta el Ministeri de Treball i Seguretat Social. Una altra de les característiques que presenta aquest sector d'activitat és que el personal jubilat agrari rep una pensió inferior d'un 59% respecte a la mitjana d'altres activitats, segons apunta La Unió de Llauradors de la Comunitat Valenciana.

 

Aquesta precarització no sols es plasma en xifres econòmiques, el treball al camp suposa un greu risc per a la salut del treballador. Segons apunta l'Organització Internacional del Treball, almenys 170 000 treballadors agrícoles moren en el seu lloc de treball anualment. El risc d'accidents s'incrementa pel cansament, per la utilització de ferramentes poc ergonòmiques, per les dificultats del terreny i per l'exposició a condicions climàtiques extremes. També apunten que les condicions de vida i treball acaben superposant-se, generant un efecte major psicològic en els riscos laborals.