David Aparicio | Carcaixent
L’Estratègia, la disciplina i l’esforç són els ingredients amb els que aquest club compta per a formar als seus alumnes
Equip preferent UD de Carcaixent. Fotografia: Xarxes socials del club
David Aparicio | Carcaixent
L’Estratègia, la disciplina i l’esforç són els ingredients amb els que aquest club compta per a formar als seus alumnes
Equip preferent UD de Carcaixent. Fotografia: Xarxes socials del club
David Aparicio | Carcaixent
L’Estratègia, la disciplina i l’esforç són els ingredients amb els que aquest club compta per a formar als seus alumnes
Equip preferent UD de Carcaixent. Fotografia: Xarxes socials del club
David Aparicio | Carcaixent
L’Estratègia, la disciplina i l’esforç són els ingredients amb els que aquest club compta per a formar als seus alumnes
Equip preferent UD de Carcaixent. Fotografia: Xarxes socials del club
David Aparicio | Carcaixent
L’Estratègia, la disciplina i l’esforç són els ingredients amb els que aquest club compta per a formar als seus alumnes
Equip preferent UD de Carcaixent. Fotografia: Xarxes socials del club
El Bressol, en lluita per la taronja
Carcaixent és el punt d'origen de la plantació d'aquest cítric respecte a tot el territori valencià.
La precarització laboral és una de les característiques més presents dintre d'aquest sector.
Fotografia: Realització pròpia
David Aparicio | Carcaixent 11.05.2020
Miguel es desperta tots els matins a les 7 per poder preparar el seu equipatge. Es pren un café carregat a sa casa, agafa l'entrepà i dues botelles d'aigua per passat tot el dia al camp. Ara comença la collita de les valències en el Forn de la Punta, concretament en l'Alteró. En gener va acabar la temporada de les navelines i navelates dels camps del Pla de Carcaixent. Malgrat que l'edat i els quaranta anys de dur treball li han passat factura al seu cos, no pot demanar-se la baixa, ja que del seu salari depén la seua família. Són tres generacions dedicades a cultivar les terres de Carcaixent, ja que ensenya de forma autòctona al seu fill per seguir treballant-les. Miguel arriba a casa esgotat de tot l'esforç realitzat durant el dia. Fa jornades de vuit hores al sol, recollint i arreglant els camps del seu propietari per a la posterior explotació de la taronja, un cítric que ha marcat l'expansió econòmica de la localitat.
Fotografia: Miguel i la seua quadrilla al camp
L'origen de la taronja dintre de la localitat de Carcaixent es remunta a finals del segle XVIII (1781) en mans del rector Monzó, l'apotecari Bodí i l'escrivà Maseres. Aquests plantaren, en la partida de les Basses del Rei de Carcaixent, el primer camp de tarongers. Aquests terrenys eren de secà, pel que s'hagueren de perforar pous i muntar sénies, un model heretat pels àrabs. Amb l'avanç d'aquest, els carcaixentins començaren a plantar nous horts i altres localitats del voltant seguiren el seu exemple. Al segle XIX, la producció citrícola de taronges es va expandir per tota la costa del Mediterrani. De fet, el paper de la taronja és tal dintre del municipi, que Carcaixent és el punt d'origen de la plantació d'aquest cítric respecte a tot el territori valencià.
Actualment, l'economia de la província de València segueix marcada per la producció de cítrics. Segons apunta el Portal Estadístic de la Generalitat Valenciana, València és aquella que més superfícies dirigides a la producció de cítrics posseeix, amb un total de 93.570 hectàrees, un espai tres vegades major que a la de la resta de les províncies de la Comunitat Valenciana. D'aquesta producció, es destaquen les mandarines i les taronges dolces. Les especialitats de la localitat de Carcaixent, respecte a la tipologia de taronges comercialitzades, són les navelines, les navelates i les valències, entre moltes altres.
Malgrat que ha sigut un sector productiu clau en el desenvolupament econòmic, el món cítric no ha passat pel seu millor moment. La substitució d'aquest producte pel d'altres localitzacions geogràfiques estrangeres i la precarització laboral dels llauradors, ha posat en qüestió la verdadera situació de la producció d'aquests cítrics. De fet, la European Trade Union ha publicat en un informe anomenat "Bad Jobs" recovery? European Job Quality Index” que situa a Espanya com un dels països amb pitjors condicions laborals en sectors com el de l'agricultura o la construcció.
Fotografia: Realització pròpia
La Unió de Llaurados de la Ribera Alta ha denunciat la proliferació de cítrics procedents de Sud-àfrica en les grans superfícies i comerços de la comarca. Aquesta situació provoca l'enfonsament de les campanyes de varietats primerenques, com és el cas de les navelines i les navelates carcaixentines. Per altra banda, aquesta associació denuncia que aquests productes utilitzen pesticides considerats perillosos a la Unió Europea. Orange Direct, una web especialitzada en el sector, apunta que aquestes taronges recorren una distància de 12000 quilòmetres que perden frescor i nutrients en el seu trajecte.
«Cal considerar al sector primari estratègic, tal com ho és l'energia i la sanitat»
Aquesta situació ve determinada per l'establiment del Pacte per al Desenvolupament de l'Àfrica Meridional aprovat pel Parlament Europeu que té com a propòsit reduir la pobresa als països tercermundistes.
Cesar Estañol, portaveu de la plataforma per la dignitat del llaurador, explica que aquest pacte no beneficia ni al consumidor, ja que al minorista arriba al mateix preu, ni als ciutadans dels països africans. «Les plantacions de taronges en aquests països -explica el portaveu- pertanyen a grans terratinents locals o fins i tot europeus que continuen pagant i oferint els mateixos drets laborals i socials als seus treballadors». A més, Estañol critica la incapacitat que té la Unió Europea per controlar la fruita que entra en Europa.
Tanmateix, aquest sector històric de la localitat ha sofrit les dures conseqüències climatològiques de les nombroses borrasques que hi ha sacsejat el mediterrani. La borrasca Glòria ha sigut la més recent que ha arribat a les terres de Carcaixent i que avui en dia segueixen plantejant-se plans de millora per als afectats de la localitat. L'Associació Valenciana d'Agricultors assenyala que els vents d'aquesta borrasca superaven els 100 km/h i que tiraren el 80% dels cítrics de les parcel·les de la Ribera Alta. No sols això, aquesta associació estima que la borrasca Gloria ha causat unes pèrdues econòmiques superiors als 62,6 milions d'euros en el sector. La repercussió d'aquesta ha sigut de tal calibre, que el Comité de Gestió de Cítrics (CGC) l'ha descrit com «la tempesta perfecta» que ha arrasat amb tots els cítrics.
Per altra banda, la precarització s'ha convertit en la quintaessencia dels llauradors que treballen en el camp laboral. La Unió de Llauradors de la Comunitat Valenciana recorda que la renda dels agricultors es troba un 27% per sota del Salari Mínim Interprofessional. El salari mitjà varia entre treballadors fixos i eventuals. En el cas dels treballadors fixos, la mitjana salarial és, segons apunta El Portal Estadístic de la Generalitat Valenciana, 53,38 euros al dia. Per altra banda, la mitja salarial dels treballadors eventuals se situa en 63,69 euros diaris. Malgrat que aquestes xifres de la Generalitat Valenciana semblen molt esperançadores, la realitat és que l'economia submergida predomina dintre del panorama valencià. Jesús Villar, secretari general de la Federació Agroalimentària, explica en una entrevista realitzada a l'ABC, que l'economia submergida en el camp espanyol arriba al 90% en algunes províncies i apunta que la Comunitat Valenciana és la que presenta majors xifres.
El Servei Públic de Treball Estatal (SEPE) destaca que l'estacionalitat segueix sent una de les principals característiques del sector, encara que aquesta tendència va en decreixement. No obstant això, aquest percentatge ocupa quasi el 20% dels treballadors en el sector de l'agricultura, segons apunta el Ministeri de Treball i Seguretat Social. Una altra de les característiques que presenta aquest sector d'activitat és que el personal jubilat agrari rep una pensió inferior d'un 59% respecte a la mitjana d'altres activitats, segons apunta La Unió de Llauradors de la Comunitat Valenciana.
Aquesta precarització no sols es plasma en xifres econòmiques, el treball al camp suposa un greu risc per a la salut del treballador. Segons apunta l'Organització Internacional del Treball, almenys 170 000 treballadors agrícoles moren en el seu lloc de treball anualment. El risc d'accidents s'incrementa pel cansament, per la utilització de ferramentes poc ergonòmiques, per les dificultats del terreny i per l'exposició a condicions climàtiques extremes. També apunten que les condicions de vida i treball acaben superposant-se, generant un efecte major psicològic en els riscos laborals.
Un dels altres aspectes a reflexionar donada l’actual emergència climàtica és el nombre de residus dipositats al camp. L’últim informe de l’Associació Projecte Libera apunta que en els camps s’han dipositat un total de 255 kilograms per quilòmetre quadrat. Més del 50% d’aquestes deixalles correspon a plàstics.
Fotografia: Realització pròpia
Fotografia: Realització pròpia
L'actual pandèmia global ha influït notablement en el sector, pese a la invisibilització d'aquest en els mitjans de comunicació, que segons explica Estañol, han preferit enfocar problemes vinculats amb les administracions públiques. «Paradoxalment, el mateix confinament i la paràlisi de l'economia a escala mundial, ha realçat el sector primari de proximitat i la necessitat imperiosa de disposar de sobirania alimentària», explica el portaveu. Estañol és crític: «Cal considerar al sector primari estratègic, tal com ho és l'energia i la sanitat».
Miguel seguirà anant a treballar fins al dia de seua jubilació. El cansament i l'esforç que suposa treballar les terres no acaben amb la passió per la terra. El llaurador sap que no hi ha plaer similar que treballar baix el sol del mediterrani i la recompensa que té després de tot el seu esforç: la producció de les millors taronges de tota la localitat. Baix un somriure, s'acosta a l'espera de poder seguir gaudint de la seua important llavor.