P: D’on va sorgir l’idea de crear el documental de “Carcaixent en temps de Guerra”?

 

R: El periodisme és la meua passió, és la meua vocació per què hi ha una vocació de servei públic i jo diria que estudie periodisme per vocació política, perquè al final, la comunicació és un acte polític. 

 

Sobretot perquè m’ha interessat molt la història de la meua familia. Des de que era molt xicotet fent preguntes al meu iaio. A partir de ahí vaig començar amb tot el tema del que diguem actualment memòria històrica. Va ser un documental que vaig fer fa dos anys i bé, el resultat va ser el que va ser i va ser una experiència molt bonica.  

 

P: Conta’ns un poc el procés de producció d’aquest acte.

 

R: És l’antítesi del que s’ha de fer. Jo era molt jovenet, en 15 anyets vaig començar a fer entrevistes sense saber massa bé que anava a fer, simplement el que volia fer era investigar i trobar coses. Sobretot, el que més em preocupava era entrevistar a persones majors. Cada vegada que es mor una persona major, mor la seva vivència i que segurament és molt necessària comprendre el període històric del que han viscut. A partir de ahí vaig començar a abastir un xicotet guió amb especialistes sobre el tema i bé, un poc, el que no s’ha de fer. No fer un guió. 

 

P: D’on va nàixer la idea del projecte Notes de Llibertat?

 

R: Jo també sóc un cul de mal asiento i necessite fer coses. Em van proposar la idea perquè  em donaren un premi de periodisme per un reportatge audiovisual sobre l'holocaust. La gent del col·lectiu d’Amnistia Internacional de Castelló a arrel d’això em van telefonar i em proposen la idea de fer un programa a la ràdio de l’UJI sobre drets humans. Al principi, era un repte massa gran i al principi vaig dir millor música i drets humans, que es un poc el que més puc controlar. El tema musical forma part de mi perquè sóc músic i sempre m’ha interessat eixa vessant cultural. Vam crear esta idea de Notes de Llibertat que pretén posar en valor els drets humans i la millor forma de divulgar-los es a través de la música. 

 

P: Qué voleu posar en manifest al vostre programa?

 

R: El que volem posar en valor es la vulneració dels drets humans. Fixa’t que el programa naix en un context molt determinat i es l’auge dels discursos d’odi, dels discursos de demonització de col·lectius socials de tot tipus. Notes de Llibertat és fruit de què en eixe context estem vivint, de l’auge dels moviments d’extrema dreta arreu del món i desgraciadament a casa nostra. De fet, dedicarem un programa especial de l’ultra dreta i també recuperarem el testimoni de Guillem Agulló.  

 

P: Com es treballar amb Amnistia Internacional?

 

R: Jo amb Amnistia Internacional ja tenia relació durant la meva etapa en el institut. Crec que en segon o tercer de l’ESO ja vaig començar a militar, en una especie de grup que es deia grup escolar per els drets humans, a la Comissió per l’igualtat de l’IES Arabista Ribera que  està vinculat amb Amnistia i a través de ahí ja vaig començar a fer cosetes, no. De fet farem algun curtmetratge sobre les persones refugiades i ens donen algun premi, vull dir he continuat un poc ahí, vull dir, no sóc com si diguessin activista 100% però d’alguna forma amnistía ha estat ahí. I és veritat que el seu suport ens serveix de molt com a eina de difusió.

 

P: Conta’ns un poc el premi que has rebut per part de la Ràdio Associació de Catalunya , encara que per el coronavirus s’ha cancel·lat l’entrega de premis, no?

 

R: El coronavirus ho envaeix tot i ens hem pogut sense poder anar a recollir el premi, però bé esperem,  que en el futur es torne a fer l’acte. Este premi en veritat ens va sorprendre perquè és un premi que no creiem que formen part d’eixa lliga. És un premi important en el sentit que s'atorguen a una ràdio universitària té molt de valor. Nosaltres tenim la menció de qualitat en innovació i la segona menció de qualitat en innovació és per a un programa de Catalunya ràdio, per tant, això ens va sorprendre molt i evidentment ens va ficar contents, però bé, hem de ficar els peus en terra. 

 

Jo estic seguríssim que a la categoria que nosaltres es presentaren propostes mil voltes més professionals i mil voltes més bones que la nostra. Això és evident perquè nosaltres som estudiants i arribem fins on podem, però bé. Estem contents, perquè ens dóna un impuls i més energies a l’hora de fer el programa. El que ens fa molt feliços es que li la donen també a una ràdio universitària. Considere que son les més oblidades i crec que hem de fer valdre aquestes ràdios universitàries perquè al final es la cantera d’on eixen els futurs professionals de la comunicació i s’haurien de potenciar moltíssim més i de tenir molt més en compte i fer-les visibles. 

 

P: Quin missatge envies a la nostra ciutat?

 

R: Carcaixent, per favor, no voteu a VOX.