Sobre la teua trajectòria professional...

 

P: En quin projecte et trobes treballant actualment?

 

R: En molts. Ara en el laboratori estem portant un per a veure, setmana a setmana, l'avaluació clínica de persones confinades. Això s'ha posat en marxa ara immediatament per la covid-19. Paral·lelament també estem duent a terme uns altres. Una de elles és una aplicació per millorar que s'ha distribuït de manera gratuïta perquè qualsevol persona puga utilitzar-la per a millorar la simptomatologia prèvia que puga experimentar o afrontar de millor forma aquestes situacions difícils. En aquest moment estem en un projecte Europeu que es diu Ecoweb que està dissenyat per a millorar les competències emocionals dels joves. També estem treballant en un projecte Europeu per a millorar la situació clínica de persones majors. També  treballem en diversos projectes nacionals per a dur a terme estudis d'implementació. No solament han de ser eficaços, hem d'aconseguir que aquests programes es fiquen en la situació quotidiana clínica i aconseguir així ajudar a moltes persones. 

 

P: Quin són els aspectes que més destacaries de tota la teua trajectòria professional?

 

R: Crec que dos, el meu àmbit està dins de la psicologia clínica i dins d'aquesta, es contemplen diferents aspectes, en psicopatologia o en avaluació. El nucli fonamental ha estat en el camp d'estudi dels tractaments. Aquí hem treballat molt tot l'equip per a sotmetre a prova protocols de tractament psicològic que pogueren ser eficaços i que es s’incorporen incorporar en el que es diu el moviment dels tractaments psicològics eficaços. Després d'aquesta pandèmia, a tot el món no sols a Espanya, esperem que es dediquen recursos i programes de formació perquè moltes persones puguen aprendre a utilitzar aquests programes de tractament en línia i ajudar-los amb aquests problemes. Aquest seria el segon aspecte, a més dels tractaments eficaços, fer un treball que arribe a tothom. 

 

P: Tecnologia i emoció són aparentment opostos. Quins avantatges ha tingut la implantació de la robòtica dintre del camp de la psicologia clínica?

 

R: Tens molta raó i fins i tot es pensa que el robot per ser tecnològic, no té emocions. Comprovem que es poden establir emocions, somriures, que poden mimetitzar emocions humanes. Hi ha robots que ajuden a persones que estan soles. Un robot no és capaç d'experimentar l'emoció com jo la senc, com un ésser humà la sent, però sí que és capaç d'expressar una emoció. De la mateixa forma ho pot fer a la persona que li cuida, des d'un punt de vista clínic, poden posar-li una sèrie d'imatges de quan era petita aquesta persona, o pot decidir una sèrie de músiques i alleugerir la situació emocional. Això ho hem vist també en el Projecte Majordom, de persones majors. Jo crec que la psicologia és una ciència potent, i que en el segle XX, la tecnologia va entrar en la medicina, i en el segle XXI estem sent testimonis de l'entrada de la tecnologia en la psicologia. 

 

Sobre la covid-19…

​

P: Un informe publicat per la societat per la Societat Xinesa de Psicologia apunta que més del 40 % dels entrevistats després del confinament a Wuhan mostraven símptomes d’ansietat, i d’aquests, el 15% de depressió. Serà Espanya un reflex d’aquesta realitat?

 

R: Sí, serà més encara, perquè tenim més confinament, tenim més persones afectades i tenim més morts. No s'està manejant bé el tema dels morts perquè no es planteja el dol, que és una reacció psicològica molt important. Cal correspondre’l com a reconeixement de les persones que s'han anat. Les persones que han perdut un ser estimat necessiten tenir un reconeixement que la societat pateix amb ells i això no s'estava fent. Esperem que es faça més i més, perquè psicològicament és molt important aquest suport per part dels altres.

​

P: Aquesta situació ha ficat en evidència la importància de mantenir una bona salut mental dintre del nostre sistema de salut. Quin missatge t’agradaria transmetre a les nostres institucions?

 

R: Per desgràcia, no sols a Espanya, s'ha prevalgut molt més a la salut física que a la psicològica. Sempre s'ha prevalgut més un càncer, òbviament un càncer cal tractar-lo, però una persona amb un Trastorn Obsessiu Compulsiu també cal tractar-la i cal fer-ho bé. Si un nen té un constipat, cal tractar-lo, i si té una fòbia també.

 

Jo espere que en salut mental es produïsca el mateix que en el camp de la medicina. Des que un petit neix, cal anar observant com evoluciona, com funciona i esperem que tot siga de manera òptima. Però si es mostra alguna petita desviació que demostra símptomes d’ansietat, és important atendre-ho de manera immediata, no li passarà quan cresca. Esperem, de debò, que un dels efectes que puga tenir aquesta terrorífica situació és que s'agilite i es millore la manera de prestar atencions en el nostre sistema nacional de salut.

 

P: Per últim, quin missatge transmitiries a la nostra ciutat?

 

R: Que es mantinguen a les seues cases i que aprenguen a gaudir, atés que han d'estar a casa, aprendre a rememorar les coses magnífiques els moments en els quals es tenia llibertat, es concentren a anticipar els bons moments que poden recuperar quan això passe i que s'adonen que de debò la felicitat i el benestar no està en les grans coses. Si aprenen això, la gent de Carcaixent haurà aprés molt. 

 

​