P: En què treballs et trobes actualment treballant?

 

R: El projecte més recent meu és el curs d'escriptura que vaig fer en línia anomenat Camp Write. Vaig veure tot el que estava passant i aleshores vaig decidir fer-ho gratis. Gràcies a l'acceptació que va tindre el curs d'escriptura hi van participar més de 250 persones. Els vaig donar un repte, que era un relat per a cada u dels participants en una editorial concreta. Aquest es plasma en l'obra “Infinito con el Final, gratuït i disponible per descarregar”.

 

Per una banda, és un projecte meu perquè l'he fet el curs. No obstant això, el llibre com a tal és de molts autors diferents, ja que jo sols he adjuntat els relats i he fet un treball de cocció. L'ha integrat gent professional que tenia més o menys tracte amb l'escriptura. Hem fet un llibre, tots junts, preciós i estic molt agraït per tota la gent que hi ha participat.

 

P: Quina influència ha tingut la nostra localitat en les teues produccions?

 

R: Tornar ara a Carcaixent a casa dels meus pares ha sigut com tornar a ser adolescent. Ser de Carcaixent és una cosa que jo no puc llevar de mi. Qualsevol personatge que ix de mi naix de l'olor pròpia de la taronja. Són sentiments que no puc descriure. M'agradaria que tot el món coneguera Carcaixent. Sempre he pensat que si algun dia faig una pel·lícula o alguna cosa així, es dirà Carcaixent de títol perquè és una paraula molt guai.

​

P: Tens algun projecte en ment per complir?

​

R: Doncs en ment tinc molts projectes. Moltíssims. Encara que a mi la feina que em dóna a menjar és en línia, més centrat en el disseny i en el desenvolupament de joguets, els que m'agradaria fer seria una pel·lícula. També he de dir que els projectes que vull fer són els que ja estic fent. De nit sempre estàs treballant. Lo bo i lo mal de ser freelance és que tu decideixes a què ritme vas.

 

P: Com viu un escriptor el procés creatiu tancat a casa?

 

R:  El que fa la gent en aquestes situacions és escriure o dibuixar. Ara estem tots aparentment 300% creatius. Malgrat això, moltes vegades ens estem criticant per no ser-ho. Realment, el treball creatiu és deixar la feina en la taula i tenir una hora lliure per a després tornar en reprendreu d'on estaves. Estic identificant un fenomen nou que es diu claustrofòbia creativa que és eixa sensació d'anar i tornar a l'escriptori amb la sensació de no tindre una via de fuita.

​

P: Com a escriptor, com creus que afectarà aquesta pandèmia a la cultura?

 

R: Vull pensar que per a molt bé. No costa molt adonar-se de la falta que fa la cultura quan ens lleven tota la resta. El més important és tenir discursos, tindre gent que està dedicant la seua vida per als altres.

 

Qualsevol mena d'agent cultural que siga reconegut socialment o no, deguem valorar-lo més. Hi ha molta gent que no es veu i que dintre de la cultura tenen un paper molt important. L'important és que tot el món cultural perquè al final tot el món vol més. Necessitem parlar del que ens passa constantment. La cultura és una cosa que no pot parar.

​

P: Quin missatge t’agradaria transmetre a la ciutat de Carcaixent?

 

R: A mi em transmet més missatges Carcaixent que jo a ella. Cada dia agraïsc ser de Carcaixent. Carcaixent sempre ha sigut un lloc on tornar. Sempre fa la mateixa olor de taronja, que és una cosa molt guai quan recent acabes de baixar del tren.

​

​