A causa de l'estat d'alarma decretat el 14 de març pel Govern d'Espanya a conseqüència de la covid-19, les empreses i els treballadors s'han vist obligats a adaptar-se ràpidament a unes noves condicions laborals.

Com tots sabem, la covid-19 ens ha forçat a recloure'ns a casa com a mesura preventiva per reduir el rang d'exposició i la possibilitat de contagi. No obstant això, aquesta mesura necessària per a frenar el seu avanç, ha afectat de manera contundent al nostre sistema laboral, que prèviament ja es trobava en un estat deficient.

Davant aquesta situació, el govern ha assenyalat el teletreball com a primera opció a incorporar en les empreses, per tal de compaginar aquesta mesura amb la seua activitat laboral. Però aquesta eina no es pot aplicar a tots els llocs de treball.

En aquest últim cas, les empreses poden ajustar mesures internes més pal·liatives mitjançant la negociació amb els treballadors per reduir jornades, flexibilitzar horaris, assignar vacances o utilitzar les bosses d'hores pendents. No obstant això, aquestes mesures serien a curt termini, ja que les empreses no poden assumir aquestes actuacions més de tres o quatre setmanes.

Així, a llarg termini, les empreses poden aplicar mesures més dràstiques com poden ser un expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO) o un expedient de regulació d'ocupació (ERO), aquest últim únicament si compleix els requisits establerts en la llei.

Quant al primer, aquest suposa la suspensió temporal dels contractes de treballs o la reducció temporal de la jornada per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, o bé per força major, que és el cas que ens concerneix. En aquest context, el treballador té dret a una prestació per desocupació, però no a una indemnització, ja que no es tracta d'una rescissió del contracte i, per tant, una vegada finalitzada la situació de força major, ha de tornar al seu lloc de treball.

A més, el Govern ha garantit l'accés a la prestació a tots els treballadors afectats per aquesta mesura, establint que no és necessari tenir el temps cotitzat reglamentari per beneficiar-se de l'atur. Així mateix, també ha assegurat que els dies consumits durant aquest termini tampoc es reduiran dels que cada treballador té acumulats en la seua vida laboral. Per tant, es tracta d'una aturada inexistent per al treballador en termes laborals, però no econòmics, ja que inevitablement veuran reduïts els seus ingressos.

Respecte a l'ERO, a diferència de l'anterior, aquest suposa l'acomiadament definitiu del treballador amb dret a una indemnització i atur, si correspon. No obstant això, a data de 28 de març, el Govern, a fi de protegir els drets dels treballadors, ha estipulat la prohibició dels acomiadaments per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció derivades de la covid-19 tant de manera individual com a través d'un ERO, en cas d'acomiadaments col·lectius. Convé ressaltar que aquesta restricció temporal no repercutirà en aquells cessaments disciplinaris o per causes objectives relacionades amb la ineptitud del treballador o la falta d'adaptació al lloc de treball. Ni tampoc en aquelles situacions on l'extinció del contracte es dega a la finalització d'aquest.

Com bé sabem, totes aquestes mesures pretenen reduir l'impacte de la covid-19 sobre la vida dels humans, però també sobre les conseqüències en el nostre model econòmic. Ara bé, també som conscients que ens trobem en un model basat en un capitalisme extrem on la preocupació pel benestar mediambiental, entenent-se com a tal qualsevol agent relacionat amb el nostre ambient, siga humà, animal o tot allò que es relaciona amb la naturalesa, queda eclipsat per un simple bitllet, el valor del qual fluctua en funció de l'oferta i la demanda, sense tenir en compte cap element més que factors econòmics i legals. Així, podem entrar al debat sobre la dubtosa moralitat d'aquesta situació, però seria un altre assumpte del qual ací estem tractant... les seqüeles laborals a conseqüència de la covid-19.

D'aquesta manera, com afectaran les mesures dutes a terme pel Govern per fer front a la covid-19? Doncs, el nostre sistema de seguretat social ha d'assumir una gran quantitat d'aturats derivats dels ERTO, als quals ha de proporcionar una prestació, rebent menys ingressos dels que fa un parell de mesos enrere rebia, que ja de per si suposava un saldo negatiu en el seu balanç. I, si prèviament el nostre Fons de Reserva ja es trobava en un estat deficient, amb aquestes incorporacions massives d'aturats el fons s'esgotarà abans del que es preveu.

No obstant això, en el cas que s'esgote, les pensions no es veurien afectades perquè es continuaran finançant per mitjà de les cotitzacions socials. El problema resideix en assumir les despeses corrents, les quals hauran de complementar-se amb diferents recursos públics, com ja ha començat a fer l'actual Govern.

Però, per altra banda, com afectarà aquest aïllament a l'economia del nostre país? Tenint en compte que no aprenem de les nostres errades i continuem basant la nostra economia en el turisme, l'hostaleria i la construcció, sectors on la presencia i el contacte social és necessari, és evident que l'impacte serà més greu, ja que els dos sectors són els que més aporten al PIB i al treball en Espanya.

Situació similar ocorre a la Comunitat Valenciana on el turisme i l'hostaleria també tenen un pes important. A més, al nostre model empresarial predominen les xicotetes i mitjanes empreses, les quals es poden veure més afectades a canvis precipitats i imprevistos perquè no disposen de la capacitat econòmica per fer-li front. No obstant això, el nostre sector agroalimentari està sent un dels que es veu menys afectats per aquesta crisi i aporta dades positives al nostre PIB.

Però tot açò són sols dades econòmiques que no mostren la situació real que ha de fer front cada família. I és que els realment desprotegits en aquesta situació som cadascun de nosaltres que hem vist reduïts els nostres ingressos a més de la meitat i deguem continuar fent front a les mateixes despeses i necessitats bàsiques per sobreviure, com pot ser la llum, l'aigua, el lloguer i el menjar.

Aquest fet no fa res més que reforçar la hipòtesi que l'actual sistema no funciona, ja que no garanteix ni els drets bàsics ni les llibertats de cadascun de nosaltres i del medi ambient. Per tant, es confirma que la seua preocupació resideix en la viabilitat econòmica de cada pla aprovat i aquells elements que no casen amb el pla són errades insignificants d'un sistema fet per a uns pocs.

Una altra qüestió a tractar és la situació per a l'empresa i per als treballadors una vegada acabe aquesta situació d'emergència i els ERTO finalitzen. Doncs, el Govern, a fi d'assegurar un cert nivell de protecció per als treballadors, va incorporar una clàusula de mantenir els contractes de treball durant els sis mesos posteriors al fi de la situació d'emergència a tots aquells que hagen passat per un ERTO. I en el cas que l'empresa no complisca el termini, haurà de tornar a la Seguretat Social l'exempció de les cotitzacions dels seus treballadors i el que han cobrat en prestacions públiques del SEPE.

Aquesta bona mesura que permet al treballador garantir el seu lloc de treball, suposa per a l'empresa un gran càrrec, ja que deurà reincorporar als treballadors siga quina siga la seua situació económica abans de la covid-19. Òbviament, es tracta d'una clàusula que pot provocar una gran conflictivitat laboral i, davant açò, el Govern va matisar que no es tractava d'un "compromís" com a tal, sinó més bé d'una "voluntat" de mantenir l'ocupació, però es desconeix quin és l'impacte legal d'aquesta última modificació.

Per exemple, amb les fases de la desescalada que ha estipulat el Govern, teòricament els hotels o els bars hauran d'assumir el 100% de la seua plantilla, però sols podrán tindre el 30% del terrat. Es tracta d'una acció clarament il·lògica i és evident que no podran tenir feina per a tots. No obstant això, sembla que el Govern està disposat a mantenir la pròrroga dels ERTO tot el que duré l'estat d'emergència fins a complir per complet totes les fases de la desescalada i tornar a la normalitat.

Ens trobem en una situació d'incertesa on les mesures van ajustant-se a les necessitats reals que presenta el nostre país. No sabriem dir quines serien les mesures per antonomàsia per oferir les solucions adequades per fer front aquesta crisi mundial. El que hem de reflexionar és sobre la reacció del medi ambient al nostre tancament temporal i la urgència real de donar resposta a aquests problemes. No hi ha món que valga si hem de destruir als altres per aconseguir més "bitllets" a la nostra mà.

Aquesta és una opinió d'una ciutadana més d'aquest món, la qual desitja continuar gaudint de tot allò que ofereix la naturalesa sense necessitat d'etiquetar el valor en funció dels capritxos d'uns pocs.