P: Per a què naix Ribercan?

 

R: Ribercan naix pel sentiment i empatia als animals, amb l'objectiu de buscar una alternativa en la Ribera a les gosseres. És per això que Ribercan ofereix un lloc on poder donar refugi a un animal, benestar animal i buscar-li una eixida a una família. Som una de les més antigues i en un context molt dur per als animals on el seu futur immediat era el sacrifici. Un dels principals objectius que es va marcar aquesta protectora va ser la d'acollir animals, evitar parts al carrer o al camp, procés traumàtic per a ells. Nosaltres els intentem assistir en tot moment, fer un seguiment i donar assistència alimentària i mèdica. La nostra missió és la de ser lloc de recuperació, un tràmit passatger fins que troben la seua família.

 

 

P: Com s'estructura l'organització?

 

R: L'agrupació naix de diferents persones amb una mateixa preocupació: el patiment animal. Avui el nostre refugi és molt humil, però els gossos gaudisquen, tenen menjar, aigua, refugi, companyia, i persones, que dediquen el seu temps per a tornar a construir aquesta confiança amb l'ésser humà que els abandonà o els maltracta. Però no hem d'oblidar que el nostre refugi no és un lloc a llarg termini. Som un lloc perquè el gos es recupere i busque una nova família, som una transició de recuperació. Ribercan funciona totalment amb voluntaris, voluntaris que dediquen el seu temps lliure en el benestar animal. Cada vegada es va anar professionalitzant aquesta associació fins a la creació d'una estructura organitzada.  

 

P: La Real Societat Canina d'Espanya ha alertat que per l'actual pandèmia s'hi ha produït un augment en l'abandó de gossos. És aquesta afirmació certa?

 

R: Pel que a nosaltres ens pertoca, no hem notat increment excessiu. Nosaltres estem acostumats en aquests temps a l'abandó de podencs, sobretot en acabar la temporada de caça. És freqüent en aquest temps trobar podencs o mares en un avançat estat de gestació. Si la gent segueix les nostres xarxes socials, fa un mes vam acollir dues famílies, compostes per desset cadells i dos mares. Per sort, el nostre equip va poder, a pesar de la pandèmia, va poder ubicar cada cadell a una família. Vull puntualitzar que no treballem en acollides exprés, el nostre equip d'adopcions fa un treball molt exigent perquè cada gos que surta del nostre refugi no torne mai més, perquè han pogut trobar ja a la seua família ideal.

 

P: Com esteu desenvolupant les vostres tasques amb aquesta pandemi?

 

R:  En aquest moment, treballem i ens adaptem com tots. Pel que fa al tema d'adopcions, aquestes estan parades, sols han eixit les que teníem programades abans de la declaració de l'estat d'alarma. Actualment, no rebem visites al refugi ni res. Pel que fa al manteniment de les instal·lacions i a la cura dels animals, enviem únicament els responsables, persones que són més "veteranes" i sols 2 persones per torn. Cada persona va amb un vehicle independent i proveïda de guants i mascareta. Allí al refugi tenim alcohol i sabó per a sempre mantenir la higiene i evitar contagis.

 

No obstant això, aquest confinament ens està afectant durament. Per una part, trobem que no podem donar eixida a gossos. Tanmateix, el més important és que no podem fer esdeveniments per poder recaptar fons, és a dir, mantenim les mateixes despeses de menjar i de veterinari, però no podem emprendre accions per a recaptar fons econòmics per als nostres animals. Tanmateix, tampoc ens poden fer arribar les donacions de la gent. Són temps complicats.

 

P: Considereu que teniu els suficients recursos per a abastir a tots els animals? 

 

R: No disposem de tots els recursos que voldríem. Depenem molt de la gent i de la seua situació econòmica. Avui en dia, hi ha moltes associacions i ens costa molt recaptar diners, així que depenem 100% de la gent. També volia fer ací un incís, ajudar també és clicar a compartir les nostres publicacions, ajudar-nos a fer que el nostre missatge arribe el més lluny possible.

 

Quant a les necessitats, no sabríem per on començar. Ens agradaria tindre millors instal·lacions, que poguera tindre llum i aigua corrent, poder viure folgadament amb les despeses alimentàries i veterinaris, ja que sempre tenim casos molt costosos, durs i cars. La llista (de gossos) és infinita i com hem dit no deixem a ningú enrere, primer salvem i després treballem per a poder fer front. Ací també hem d'agrair l'esforç de molts veterinaris que ens ajuden de mil formes per a poder tirar endavant.

 

P: Compteu amb alguna ajuda per part de les institucions públiques per dur a terme aquesta activitat?

​

R: En la situació en la qual estem, no podem aspirar a moltes ajudes i actualment tenim dos. La primera seria una ajuda local, que ve directa de l'Ajuntament de Carcaixent des de fa dos anys, a través d'una partida d'Ajuda Animal, la qual es reparteix entre les diferents associacions locals i que la seua quantia pot variar any rere any. L'altra ve des de Generalitat Valenciana, encara que no ix sempre. 

 

P: Quin missatge enviaries a la ciutat de Carcaixent?

 

R: Tenim molts canals oberts a la col·laboració amb la nostra protectora com padrins, socis, teaming, donacions entre altre. No obstant això, no sols econòmiques, també tenim gossos amb unes deficiències cròniques que necessiten un pinso especial. En poques paraules, tota ajuda és poca. Vivim de la gent, vosaltres feu possible la nostra lluita.