El coronavirus segueix sent un dels principals temes que marquen l'agenda mediàtica en l'actualitat i que segurament marcaran el pròxim mes d’abril. Després que Pedro Sánchez, president del Govern d’Espanya, decretara l'estat d'alarma en tot el país, la població va quedar reclosa a casa per evitar la propagació de la pandèmia. Des d'aquest mateix moment, tot el món es va quedar enganxat a les pantalles esperant notícies esperançadores i reconfortants per a fer aquesta estança més suportable.

 

Carcaixent no es va quedar enrere. Enfront d'aquesta amenaça, centenars de ciutadans acudiren als supermercats a fer unes compres per dispondre dels productes bàsics comprar tots els productes necessaris per sobreviure (o això creiem). Prompte les grans superfícies es quedaren sense productes com paper higiènic, sense aigua o sense carn a les seues prestatgeries... La histèria col·lectiva es va apoderar del cor i del pensament de la gent.

 

Ací entra en joc quin paper és el que deuen fer els mitjans de comunicació. Està clar que la informació periodística és aquella que deu predominar en aquest panorama i formar a la ciutadania en recomanacions sanitàries per evitar la propagació del coronavirus. Tanmateix, és la sobreinformació la resposta? No sols trobem continguts en els espais informatius tradicionals, s'han habilitat nous programes que ens informen de l'actualitat sobre la covid-19, certs programes d'entreteniment s'han convertit en verdaders circs mediàtics... Té la culpa la ciutadania d'aquesta histèria col·lectiva? O els mitjans de comunicació l'han propiciada a causa del constant bombardeig informatiu que reben?

 

Cada dia a qualsevol programa informatiu i en qualsevol hora del dia apareix el nombre de persones infectades, aquelles persones que han superat el coronavirus o bé, per desgràcia, han faltat. Els mitjans han fet una molt bona feina educativa per a la ciutadania, aportant recomanacions per evitar el contagi, mesures preventives i conscienciar de la gran problemàtica existent.

 

Malgrat això, igual que amb l'assignació del nombre del DNI, les persones que han faltat apareixen com una xifra més que els informatius diuen i transmeten, amb l'esperança que el pròxim dia es reduïsca com a senyal d'arribar a eixa estabilització de la corba. Aquest cúmul informatiu ha generat una despersonalització total de les persones afectades, sense tindre en compte els possibles efectes psicològics que pot tindre aquesta forta situació. La rapidesa en la difusió de fake news per les xarxes socials de la ciutadania és un clar símptoma de la por que està sofrint la gent i el temor que té a aquesta propagació.

 

Un informe publicat per la Societat Xinesa de Psicologia apunta que més del 40 % dels ciutadans xinesos entrevistats mostrava símptomes d'ansietat relacionats amb el coronavirus. Seguint amb aquest fil, el 16 % dels casos presentaren indicis de patir diferents nivells de depressió. No cal ser massa espavilat per a saber que aquesta (necessària) quarantena ens passarà factura psicològicament parlant.

 

La pandèmia no ha acabat i queda encara temps a passar a casa reclosos. El Ministeri de Sanitat i el Consell General de Psicòlegs han activat un servei telefònic d'ajuda a la població afectada pel coronavirus per aconseguir reduir els possibles efectes que poden generar en la ciutadania. Malgrat que les institucions estan posant totes les seues forces per combatre de forma efectiva aquesta pandèmia global, es tracta d'un problema nacional que ens inclou a tots: sanitaris, equips de neteja, empreses de distribució i logística, caixers, però sobretot, periodistes, transmitent informació contrastada. Els mitjans de comunicació tenen una tasca important en estes setmanes: d'informar, formar i entretenir. Si sols fan les dues primeres, s'estén el pànic.